Característiques principals:
·Les dones eren molt joves i havien de tenir el permís dels seus pares per casar-se.
·El matrimoni a Roma no era dirigit per cap autoritat civil ni religiosa. Tot i això hi havia una tradició de fer la ceremònia.
·La nit abans la núvia consagrava a una divinitat les seves joguines de la infantesa. Hom adornava les habitacions de la casa del nuvi i de la núvia, amb garlandes, tapissos, etc.
·La cerimònia s'iniciava, com sempre, amb els auspicis, per conèixer la voluntat dels déus. Després es procedia a la signatura de les "tabulae nuptiales".
·Es fingien llàgrimes i lamentacions
Les noces
Abans del dia del casament se celebraven els esponsals "sponsalia" per fer oficial el seu prometatge amb l'intercanvi d'un anell d'or, col·locat al dit anular de la mà esquerra. Una matrona casada un sol cop unia les mans dels nuvis com a símbol de mútua fidelitat. En acabat tenia lloc el banquet "cena nuptialis" i al vespre començava, amb el simulacre de rapte de la núvia, la deductio, processó que acompanyava els nuvis a casa el marit amb crits, acudits, música i cançons molt sovint picants.
·Les dones eren molt joves i havien de tenir el permís dels seus pares per casar-se.
·El matrimoni a Roma no era dirigit per cap autoritat civil ni religiosa. Tot i això hi havia una tradició de fer la ceremònia.
·La nit abans la núvia consagrava a una divinitat les seves joguines de la infantesa. Hom adornava les habitacions de la casa del nuvi i de la núvia, amb garlandes, tapissos, etc.
·La cerimònia s'iniciava, com sempre, amb els auspicis, per conèixer la voluntat dels déus. Després es procedia a la signatura de les "tabulae nuptiales".
·Es fingien llàgrimes i lamentacions
Les noces
Abans del dia del casament se celebraven els esponsals "sponsalia" per fer oficial el seu prometatge amb l'intercanvi d'un anell d'or, col·locat al dit anular de la mà esquerra. Una matrona casada un sol cop unia les mans dels nuvis com a símbol de mútua fidelitat. En acabat tenia lloc el banquet "cena nuptialis" i al vespre començava, amb el simulacre de rapte de la núvia, la deductio, processó que acompanyava els nuvis a casa el marit amb crits, acudits, música i cançons molt sovint picants.