Matrimoni romà

Característiques principals:

·Les dones eren molt joves i havien de tenir el permís dels seus pares per casar-se.

·El matrimoni a Roma no era dirigit per cap autoritat civil ni religiosa. Tot i això hi havia una tradició de fer la ceremònia.

·La nit abans la núvia consagrava a una divinitat les seves joguines de la infantesa. Hom adornava les habitacions de la casa del nuvi i de la núvia, amb garlandes, tapissos, etc.

·La cerimònia s'iniciava, com sempre, amb els auspicis, per conèixer la voluntat dels déus. Després es procedia a la signatura de les "tabulae nuptiales".

·Es fingien llàgrimes i lamentacions

Les noces
Abans del dia del casament se celebraven els esponsals "sponsalia" per fer oficial el seu prometatge amb l'intercanvi d'un anell d'or, col·locat al dit anular de la mà esquerra. Una matrona casada un sol cop unia les mans dels nuvis com a símbol de mútua fidelitat. En acabat tenia lloc el banquet "cena nuptialis" i al vespre començava, amb el simulacre de rapte de la núvia, la deductio, processó que acompanyava els nuvis a casa el marit amb crits, acudits, música i cançons molt sovint picants.

Divorci romà

El divorci, donada la poca institucionalització del matrimoni, era fàcil i còmode, des del punt de vista jurídic, tant per a la dona com per al marit.

n'hi havia prou que un dels dos abandonés la llar familiar amb la intenció de divorciar-se. L'esposa, divorciada per mutu consentiment o repudiada pel marit, abandonava el domicili conjugal, emportant-se les seves coses. Sembla que els fills es quedaven sempre amb el pare.

Estructura de la societat

Durant gran part de la seva història la societat romana va ser prou oberta per acceptar nous membres provinents d'altres cultures o esclaus alliberats i esdevinguts ciutadants i una prudent mobilitat entre les classes socials.
La divisió social més antiga va ser entre patricis i plebeus, que es remunta en una època al segle V a.C

1-.LA CLASSIFICACIÓ DELS CIUTADANTS

·Patricis "patres o patricii": un grup de famílies dotades d'un prestigi i d'uns privilegis hereditaris.

·Plebeus "plebei": eren tots els ciutadans romans que no eren patricis, és a dir la gran majoria.

·Noblesa "nobilitas" o ordre senatorial: formada per patricis i plebeus rics, la riquesa dels quals -tant els uns com els altres- està basada en la propietat de terres.

·Ordre eqüestre "equites": ciutadans més rics que formaven la secció de cavalleria de l'exèrcit romà.

·Ordre decurional "decuriones": homes més rics d'una ciutat que podien entrar en el consell local.

·Patrons i clients "patrones i clientes": molts ciutadans romans eren clients de ciutadans més importants, que n'esdevenien els patrons.

2-.LA OCUPACIÓ SOCIAL DELS CIUTADANTS

La ocupació principal era l’agricultura, que sempre va estar en un alt honor. En un principi, la classe alta es dedicava a la vida pública.
La societat romana en mans de César va passar a ser d’una comunitat d’agricultors i pastors a una metròpoli mundial amb luxes, vicis i refinaments.
Una gran part de la població romana era formada per esclaus. Els esclaus estaven lligats als càrregs de l’esclavitud i no eren considerats persones.

Causes de l'esclavitud

1) Pena a ser arrogat a les feres, o treballs forçats a les mines, o ser internats a les escoles de gladiadors. A aquestes persones se’ls anomenava “servi poenae” perquè no tenien més amo que el seu càstig. El seu matrimoni era dissolt i els seus béns repartits entre els seus descendents.

2) Cometre relacions sexuals, una dona lliure amb un esclau, contra la voluntat de l’amo d’aquest.

3) Per ingratitud del libert.

4) El fet que una persona lliure es fes passar per esclau, per ser venut com a tal, i reclamar després la seva llibertat.

Edificis

Els edificis més importants de l'època romana sovint es trobaven al fòrum de la ciutat, tot i que alguns com els d'oci es podien trobar als afores.

a) Edificis públics

· Cúria "curia" : hi tenien lloc les assemblees civils, especialment les del Senat local.

·Basílica "basilica" : es reunien els tribunals de Justícia o on es discutia sobre negocis

·Les botigues "tabernae": es trobaven sota els porxos del fòrum. N’hi havia de tota mena: fleques, fruiteries, etc. També hi havia diversos mercats, amb botigues d’especialitats pròpies.

·Les tribunes "rostra", des de les quals els oradors feien els seus discursos.

·Teatre "theatrum", on es feien representacions teatrals, sobretot comèdies.

·Amfiteatre "amphitheatrum" ,on, entre d’altres, tenien lloc les cruentes lluites de gladiadors.

·Circ "circus", on es portaven a terme les competicions preferides dels romans, les curses de carros.

·Termes: edificis destinats a la llimpiesa dels romans, però que van acabar sent el centre de tertúlia i trobades.

b) Edificis privats

·"Domus": típica casa romana de la que en podia gaudir la gent més rica.

·"Insulae": pisos de lloguer semblants a les cases modernes que tenien molts balcons i finestres cara enfora. Els lloguers eren cars i molts llogaters sots-arrendaven alguna cambra, amb la qual cosa encara hi vivien més estrets. Normalment no disposaven de conduccions d'aigua: calia anar-ne a buscar a la font pública més pròxima.

·"Villa urbana" : Si el propietari no era prou ric quan anava al camp s'estava en les millors habitacions de la "villa rustica" o en una casa modesta. Solien tenir totes les comoditats imaginables fins i tot calefacció a l'hivern

L'amfiteatre

Els romans eren molt aficionats als espectacles, especialment als de massa.
Un dels edificis on més temps hi van dedicar per a fer els jocs públics va ser l'amfiteatre.
A l'amfiteatre hi tenien lloc les lluites de gladiadors.

http://www.tinet.org/~jmpf/Amfiteat.html

La "domus"

És la casa típica romana tot i que només una minoria de les famílies podia viure en una casa així ja que la seva grandària i luxe varia molt segons les possibilitats de cada família

La "domus" constava d'un sol pis, o màxim dos. Tenia la planta rectangular i estava tancada de l'exterior per parets uniformes, amb poques finestres.

Les termes

Com era la dieta dels romans?

En el menjar, com en molts altres aspectes de la vida quotidiana dels romans, hi havia una gran diferència segons quin era el nivell social de les persones.

Els romans menjaven més o menys com nosaltres, és a dir tres o quatre cops al dia.
Tot i que es té coneixement dels tres menjars del dia : "jentaculum" , "el prandium" i la "cenae", el cert és que la majoria dels romans se'n saltaven alguna de les dues primeres, perquè per a ells el principal era el sopar.

Escena d'un sopar familiar al tablinum de la domus

a) "Jentaculum":

En general eren bastant simples i gairebé sempre preses dempeus, consistien en pa sucat amb all o sal o sense untar ambdós acompanyats d'un tros de formatge.

b) "Prandium":

Menjars que es saltaven habitualment o la única que feien en tot el dia depenent de les seves possibilitats econòmiques. Consitía en una dieta a base de pa, carn freda, verdures i fruita acompanyada amb vi.

c) "Cena":

El sopar romà es produïa després del bany. En ell els romans prenien verdures com a entrants en forma d'amanides i carn o peix a la planxa.

L'estructura familiar romana

EL "PATER FAMILIAS"

En la família romana manava originalment el cap familiar de cadascuna “pater familias”.

Drets del "pater familias"

a) El “dominium”: poder sobre les coses.

b) La “patria potestas”: poder sobre els fills.

c) La “manus”: poder sobre l'esposa.

d) El “mancipium”: poder sobre persones estranyes que s'incorporessin ala família en causa mancipi, per exemple, per rescabalament d'undanymal causat al pater.

e) La “domenica potestas”: sobre els esclaus.


EL PAPER DE LA DONA

·El "pater familias" tenia un complert control sobre la seva esposa.

·La dona romana tenia més drets que la grega.

·No vivien recloses a casa i menjaven amb els seus esposos.

·Eren lliures per a abandonar la casa i visitar no només botigues, sinó també llocs públics com teatres i jutjats.

·La dona romana es casava generalment entre els tretze i els disset anys.

·Mentrestant l'home es dedicava a portar els diners a casa, ella es quedava fent la feina domèstica.

ELS NENS

La família romana no s'assembla massa al model de família dels nostres dies.

·Els pares no tenien l'obligació, ni moral ni jurídica, d'acceptar tots els fills nascuts del matrimoni.

·L'abandonament dels fills per donar-los a altres famílies era una cosa habitual.

·L'hi penjaven al coll de l'infant una mena de capseta amb forma de bola "bulla", plena d'amulets perquè el protegissin dels mals esperits durant la infantesa.

La seva educació

·Fins a la pubertat, els nens eren confiats a un pedagog, anomenat també "nutritor". Aquest es feia càrrec del nen a partir dels set anys, i no el perdia de vista ni de dia ni de nit, vigilant-lo en els jocs, en els àpats, mentre dormia,... Feia també de complement del mestre, tot ajudant el nen en la preparació dels seus "deures" escolars.

·Les classes es feien pels matins, i hi anaven nens i nenes; als dotze anys, se separaven i només alguns nens, si eren de família rica, continuaven estudiant.

·Un "grammaticus" els ensenyava els autors clàssics i la mitologia; algunes nenes tenien un preceptor que les ensenyava els clàssics.

·Tanmateix, als 14 anys una nena era ja considerada una adulta i, per tant, estava en edat de casar-se.

·Als 16 o 17 anys, els "nens rics" deixaven l'escola i optaven per la carrera pública (cursus honorum) o l'exèrcit.

·Eren considerats adults quan estaven vestits amb la "toga virilis", que eren els vestits que duien els adults.

·Fins que el pare no moria, el fill no podia convertir-se en paterfamilias ni tenir un patrimoni propi.

·L'ensenyament estava distribuït en diversos graus:
*L'escola primària estava a càrrec del "ludi magister"
*Als dotze anys, només uns quants arribaven al grau següent, l'escola del "grammaticus"
*Als 16-17 anys el "rhetor" s'encarregava de l'ensenyament superior durant els dos o tres anys que durava

tauletes de cera amb què escribien els romans