En la família romana manava originalment el cap familiar de cadascuna “pater familias”.
Drets del "pater familias"
a) El “dominium”: poder sobre les coses.
b) La “patria potestas”: poder sobre els fills.
c) La “manus”: poder sobre l'esposa.
d) El “mancipium”: poder sobre persones estranyes que s'incorporessin ala família en causa mancipi, per exemple, per rescabalament d'undanymal causat al pater.
e) La “domenica potestas”: sobre els esclaus.
EL PAPER DE LA DONA

·La dona romana tenia més drets que la grega.
·No vivien recloses a casa i menjaven amb els seus esposos.
·Eren lliures per a abandonar la casa i visitar no només botigues, sinó també llocs públics com teatres i jutjats.
·La dona romana es casava generalment entre els tretze i els disset anys.
·Mentrestant l'home es dedicava a portar els diners a casa, ella es quedava fent la feina domèstica.
ELS NENS
La família romana no s'assembla massa al model de família dels nostres dies.
·Els pares no tenien l'obligació, ni moral ni jurídica, d'acceptar tots els fills nascuts del matrimoni.
·L'abandonament dels fills per donar-los a altres famílies era una cosa habitual.
·L'hi penjaven al coll de l'infant una mena de capseta amb forma de bola "bulla", plena d'amulets perquè el protegissin dels mals esperits durant la infantesa.
La seva educació
·Fins a la pubertat, els nens eren confiats a un pedagog, anomenat també "nutritor". Aquest es feia càrrec del nen a partir dels set anys, i no el perdia de vista ni de dia ni de nit, vigilant-lo en els jocs, en els àpats, mentre dormia,... Feia també de complement del mestre, tot ajudant el nen en la preparació dels seus "deures" escolars.
·Les classes es feien pels matins, i hi anaven nens i nenes; als dotze anys, se separaven i només alguns nens, si eren de família rica, continuaven estudiant.
·Un "grammaticus" els ensenyava els autors clàssics i la mitologia; algunes nenes tenien un preceptor que les ensenyava els clàssics.
·Tanmateix, als 14 anys una nena era ja considerada una adulta i, per tant, estava en edat de casar-se.
·Als 16 o 17 anys, els "nens rics" deixaven l'escola i optaven per la carrera pública (cursus honorum) o l'exèrcit.
·Eren considerats adults quan estaven vestits amb la "toga virilis", que eren els vestits que duien els adults.
·Fins que el pare no moria, el fill no podia convertir-se en paterfamilias ni tenir un patrimoni propi.
·L'ensenyament estava distribuït en diversos graus:
*L'escola primària estava a càrrec del "ludi magister"
*Als dotze anys, només uns quants arribaven al grau següent, l'escola del "grammaticus"
*Als 16-17 anys el "rhetor" s'encarregava de l'ensenyament superior durant els dos o tres anys que durava
tauletes de cera amb què escribien els romans